Les virtuts d’Internet queden empetitides quan prens constància de les desgràcies conceptuals que corren pel món virtual. Tot i les infinites possibilitats que la xarxa ens dóna de cara a la llibertat d’expressió, aquest privilegi de vegades no acaba de ser ben entès pels humans i es cometen barbaritats que amb el temps han anat engrandint-se fins a límits que fan esgarrifar.
La llibertat d’expressió és útil a partir del moment en què tens alguna cosa a dir sobre qualsevol tema determinat. Però hi ha una llei no escrita que exigeix que disposis d’una mínima coherència o racionalitat en les teves argumentacions, ja siguin encertades o no. Desgraciadament, aquesta no és més que una norma tàcita sense efectes legítims que permetin dilapidar amb energia als que la ignorin, fet que comporta que avui en dia tothom hi digui la seva en qüestions en les que el seu coneixement és limitat o directament nul. Això posa en perill la situació anímica d’aquestes persones, que es mostren cofoies d’haver participat en un àmbit que no és el seu, i els crea falses expectatives sobre la seva capacitat intel•lectual.
M’incloc entre els profunds ignorants de la vida, i per aquesta raó mai veureu en aquest bloc opinió sobre conversions de caixes a bancs, anàlisis acurades sobre la realitat palestina o reflexions sobre el canvi en la sanitat americana. Es tracta de parlar d’allò que coneixes de prop i que, per tant, t’atorga sobrada autoritat per valorar-ho amb fermesa. Llavors sí que tot té un sentit i val la pena compartir-lo amb el planeta internauta.
Parlar per parlar és ridícul, el teu entorn se n’adonarà. En trobem exemples en enquestes de diaris on els ignorants es veuen amb l’obligació moral de marcar una opció, sigui la que sigui, i creuen completa la seva felicitat. També apareixen en comentaris sobre política, economia o afers internacionals, que també desconeixen però no dubten en usar les eines que Internet els proporciona per embrutar la pantalla i la seva dignitat. I com aquestes, centenars d’altres situacions lamentables.
És bàsic que algú aturi aquesta onada de lliure incompetència, encara hi som a temps. El canvi climàtic farà molt menys mal que no pas el canvi cultural que estem patint. Ho dic jo, creient saber del que parlo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada