Artur Mas ha marxat cap a Madrid per entrevistar-se amb el Rei, però pel camí ha anat deixant un rastre d’error vital que l’ha perseguit durant els sis-cents quilòmetres que separen les dos grans capitals. El President de la Generalitat de Catalunya ha viatjat per voluntat pròpia en classe turista, una classe on el mateix terme “classe” ja crea una contradicció flagrant. És segurament una de les humiliacions més sàdiques que pot patir l’ésser humà conjuntament amb els controls dels aeroports i les aportacions de Fergie al món musical.
Així, Artur Mas pot engrescar i enganyar a la població més restreta culturalment amb aquests exemples d’austeritat mal entesa, però a l’altra banda del riu hi vivim persones que hem llegit García Márquez i que quan podem fem una escapada per baixar quatre pistes d’esquí, gent que estudia assignatures com “Teories de l’Acció Col•lectiva” i que a l’estiu ens agrada escoltar el so dels aspersors mentre ens estirem bocaterrosa a la tovallola estirada sobre l’herba. Som individus que apostem per l’humor absurd i baixem a llençar les escombraries quan sortim a primera hora del matí, comprem iPods escollint-ne el color que més ens escau i recordem amb nostàlgia els dies en què Doraemon ens guiava el futur entre berenar i berenar. I a nosaltres no se’ns pot fer entrar a la roda de la imbecil•litat solidària. Perquè ningú se la creu i notem massa la gàbia que l’envolta.
És imperdonable que un President de la Generalitat viatgi en classe turista, sigui quina sigui la situació econòmica global. Encara que el trajecte tingui una durada testimonial, el President no és un turista qualsevol, sinó el turista que representa a tot un país, tastant la sangria que li ofereixi el Rei i degustant-la en nom de set milions i mig de persones.
El respecte que hem perdut en els darrers anys no es recuperarà amb aquesta actitud. No es recuperarà amb iniciatives de falsa modèstia que no aporten res a la normalització de l’economia i només fan que aquell país petit que veia Llach en les seves cançons, sigui cada dia una mica més petit. Un petit país turista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada