115) Estius a Can Mubàrak

Recordo aquells dies en què estiuejava a Can Mubàrak. Talment com si hagués estat ahir mateix, em vénen al cap mil imatges entendridores de tots els moments inoblidables que passava amb ell i la Suzanne, a la que anomenàvem “tieta Suzanne” encara que a ella no li fes gaire gràcia. El seu físic arrodonit i la proximitat que hi teníem, però, va acabar fent inevitable la carinyosa denominació. Encara avui és una dona seriosa, imponent, que només desperta el seu interior més afable quan li convé, igual que el seu marit Hosni. Dos personatges amb qui s’ha de tractar molt si es vol agradar indefinidament.

Baixàvem a les millors platges del país, que eren a tocar de la seva mansió, i hi perdíem hores i dies que semblava que passessin en un sospir. Tornàvem a pujar al jardí i ens estiràvem a les hamaques col•locades estratègicament per veure un horitzó que s’amagava lluny de nosaltres. En Hosni ens tenia preparat el berenar típic d’aquelles terres, sent dels pocs llocs on podíem gaudir de les kumafa, aquella mena de tallarines amb sucre, mel i nous que només Egipte et pot oferir i que tant poc renom tenen a Catalunya. Els dies es repetien, érem joves eterns i semblava que l’estiu no s’acabava mai, afortunadament.

A Can Mubàrak hi he passat molts mesos de la meva vida, moltes vivències que mai s’esborraran de la memòria dels que les vam gaudir. Cada petit detall era un món, i cada mínima referència un cop tornava a Barcelona em recordava aquella realitat que ja quedava lluny. Encara ara hi penso. I fins fa pocs dies creia que era un afortunat, un privilegiat únic que havia pogut gaudir del paradís infantil durant tota aquella època. Fins fa pocs dies.

Ara me n’adono que tot era mentida, que res era exclusiu ni reservat a nosaltres. Ara caic del cel per topar amb la dura realitat, adonant-me que gairebé tothom coneix Hosni Mubàrak com creia només conèixer jo. La gent s’ha tret la careta per parlar d’ell i esbombar-ne tots els secrets. Segons diuen, en són experts. Són persones especialitzades en Egipte, el seu president i la seva història. Autèntics éssers propers als dominis de Can Mubàrak.

Però si he de ser franc, jo mai vaig veure cap d’aquests individus mentre era a casa seva. Mai, ningú. Només nosaltres i ell. En Hosni, la tieta, i jo.