120) Peripatètic

Acostuma a passar que et despertes un diumenge i notes aquella sensació que t’indica que al bloc cal escriure-hi quelcom. I no tens tema, ni excessives ganes, ni temps il•limitat, fet que pot arribar a dissuadir-te de la iniciativa. Però et deixes portar i acceptes tot el que la imaginació et proporcioni, sense gaires tries ni filtracions. T’hi poses en pijama, amb cara de diumenge pel matí i amb un cel d’hivern poc receptiu que denota un cert racisme cap a la raça humana, així que tot el pugui sorgir serà per força més optimista que no pas la realitat que t’envolta.

I comences a revisar el teu entorn per extreure’n alguna temàtica concreta que pugui ser d’interès notable. La política i els problemes socials solen resoldre sempre la incògnita, però en ple cap de setmana cal ser prou audaç com per intuir que res d’això toca. Toca parlar de coses banals, que signifiquin poc per al nostre dia a dia, sense gaire transcendència. El temps ho cura tot, i pot arribar a ser una opció estudiable. Si es desestima la proposta, podries girar full cap al món de l’esport i les seves innegables capacitats hipnòtiques de cara al lector. Però què queda per dir que encara no s’hagi comentat? El futbol és així, juguen onze contra onze, els àrbitres també són humans i l’afició és el jugador número dotze. I tots units fem força, per cert.

No és qüestió de filosofar sense sentit o parlar per parlar. Si s’escriu és perquè hi ha algun comentari que encara no s’ha dit i convé que quedi escrit per sempre. Cal esmerçar-s’hi coi.
I mentre comences a culpar-te de la teva manca de capacitat de sorprendre, obres un diccionari i te n’adones de la meravella de món en el que vivim quan hi trobes una paraula abandonada i sola, sense més amistats que l’altra paraula que dorm sobre seu quan es tanca la coberta. “Peripatètic”. “Relatiu al conjunt doctrinal propi de l’escola del Liceu fundada per Aristòtil”. El mot peripatètic existeix, és allà i hi ha estat sempre, esperant que algú l’usi. I avui sóc jo qui el fa servir per treure’l a la llum i que un diumenge pel matí tingui sentit malgrat la poca dignitat que et dóna un pijama. Ha nascut una nova paraula en la meva discreta ment, i de la mateixa manera és un dia gran per tots aquells que la llegiu per primera vegada. Ho és, us ho prometo.

Peripatètic existia i ningú apostava per ella. Però avui acaba de salvar un article i un home amb ganes regenerades de viure. Pot sonar patètic, però s’escriu peripatètic.