121) Trias, l'hereu

Amb la relativa victòria de l’alcalde Jordi Hereu a les primàries del PSC, s’ha ensorrat qualsevol possibilitat de disposar d’un proper guia mínimament digne per la ciutat de Barcelona. Està tot perdut, sense escapatòria. Catalunya haurà de patir quatre anys més de baixesa i desprestigi amb una capital que no lluirà un representant a l’alçada del que mereix el poble. Amb el modernisme de Gaudí no n’hi ha prou per mantenir una ciutat, i els fonaments de la Sagrada Família no aguantaran gaire més el pes d’haver de sostenir la classe difuminada d’una metròpolis que fa temps que juga amb foc.

Durant els darrers anys amb Hereu, la trajectòria barcelonina ha estat llastimosa, emmirallant-se amb l’esquerra més incapacitada i tronada que no sap aportar res que creui la frontera del nudisme alcohòlic i la pandereta com a instrument oficial. Amb arguments nuls però somriure permanent hem anat llençant hores de feina i progrés, hem abandonat possibilitats que teníem per esdevenir encara més grans, hem anat a velocitat de Bicing deixant-nos avançar per bòlids europeus que passaven dels 80 km/h amb tota seguretat. En definitiva, hem estat estudiant el dia abans amb un ull a Facebook i l’altre als apunts. Uns apunts discrets.

I no sembla que la situació hagi de canviar substancialment. Si Hereu no aconsegueix ensibornar un altre cop a l’obedient sector socialista dels barris menys emblemàtics, serà Xavier Trias qui hereti el desprestigi i la poca autoritat actual. Trias no pot ser alcalde de Barcelona per una qüestió tan superficial com és la pobra imatge, la innocència que encomana i l’esperpèntica incompetència en oratòria. Petits factors que són ara més evitables que mai i que contribuirien a fer més petita una ciutat que ja va néixer prou limitada per Collserola i el Mediterrani.

Una protocol•lària obligació moral ha forçat a CiU a tornar a presentar Trias; una errònia votació poc popular ha emmanillat el PSC per tornar a presentar Hereu. Mentrestant, la Diagonal esbufega. No bufen temps de canvis.