Fa poques hores, Carme Chacón ha deixat anar una de les sentències més clarificadores del que és l’Estat espanyol. Amb pocs mots ha sabut definir la relació de podridura entre Espanya i Catalunya amb una perfecció envejable. Segons ha afirmat, “España está preparada para una presidenta catalana”. És una frase que a primer cop d’ull no sorprèn per la seva quotidianitat, però que amaga una gran dosi de terror psicològic si s’hi reflexiona un instant.
Desglossant les seves paraules, s’està dient en ple segle XXI que una candidata d’una determinada regió clau d’un determinat Estat pot esdevenir presidenta d’aquell Estat. Si la normalitat imperés a la península, afirmacions com aquesta haurien de ser una obvietat tant evident que ningú gosaria dir-la, per intranscendent. De fet, sembla inimaginable l’aparició d’un alt càrrec americà afirmant que un candidat de l’Estat de Nova York podria arribar a ser president dels Estats Units. És clar que pot ser-ho. I més si pertany a un dels Estats més dinamitzadors d’Amèrica, tal com ho és Catalunya per Espanya.
Malauradament, la lògica no apareix per enlloc al país de la sangria i la platja aglomerada, i es continuen creant frases hilarants que fan preveure un futur ben llefiscós per a un matrimoni forçat que no porta enlloc.
N’hi ha per reflexionar-hi. N’hi ha per llogar-hi cadires i admirar l’espectacle del qual en som protagonistes involuntaris. Aquella mena d’espectacles en què el públic es veu obligat a participar-hi i ha de pujar a l’escenari lligat de mans i peus per veure’s humiliat davant la mirada riallera dels que continuen a la seva cadira llogada. I tots riuen. I la víctima procura riure per seguir el guió imposat. I a l’escenari l’il•lusionista és l’ànima de la festa, controlant l’escena, ballant el voluntari, fent-se còmplice amb el públic.
Ja n’hi ha prou. Potser ha arribat l’hora de baixar de l’escenari on s’experimenta, abandonar la vella cadira llogada, i córrer a comprar un sofà còmode i relaxant, del que ningú ens pugui fer aixecar mai, des d’on es pugui veure un horitzó més plaent que no pas el vell truc del barret de copa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada