129) El seient

Un seient pateix una vida poc dinàmica, poc viva, amb una feina que no es valora prou i que pot arribar a comportar burla i menyspreu per part d’altres objectes de vida acomodada. Un teclat d’ordinador, protagonista de continus tocaments de dits delicats i precisos; una boia, nedant sempre prop de la costa amb aquelles vistes úniques del litoral; un fanal, brillant nit rere nit amb llum pròpia... Són tots ells companys detestables que presumeixen de vida regalada i es dediquen a criticar els seients quan ells no hi són, d’amagat. Es mofen amb poca gràcia dels culs que han de patir, del pes sovint excessiu que han de suportar i de l’espera tensa que han d’aguantar fins que arriba el proper client amb ganes de descansar.

Gent inculta. Gent que desconeix la realitat. Gent, en definitiva, que mai entendran que un trist seient pot obrir el seu Facebook carregat de cadires formoses i agregar-ne un parell més encara que no les conegui. Ja es coneixeran. I potser en sorgirà alguna cosa, i potser esclata un futur plegats. Què en sap un fanal, d’amor? Res. Un fanal mai no comprendrà els sentiments d’un seient quan se n’adona que la seva tasca és reconeguda i apreciada pels altres. Un teclat d’ordinador mai no podrà entendre la sensació de plaer que t’aporta saber que tens 72.767 sol•licituds d’amistat. Desenes de milers d’ànimes que es barallen per tu, enamorades del servei que els ofereixes, impacients per saber si podran gaudir-te.

Avui el seient 23 de la fila 5 de la boca 211 de segona graderia de Mestalla és una mica més feliç. Avui centenars de cavallers s’han esbatussat per conquerir-lo, allà enmig del camp, mentre ell s’ho mirava a la llunyania amb vergonya i admiració. Finalment algú n’ha resultat guanyador, no sense esforç, i mentre desava l’espasa i es treia el casc alçava la vista cap amunt buscant la mirada recíproca del seient. I s’han mirat durant una estona, i de quina manera. I s’han citat per unes setmanes més tard, pel 20 d’abril. I segurament el cavaller ja li durà la rosa amb temps aquell mateix dia, perquè qui sap si es tornaran a veure mai més... Qui sap. Els cavallers són éssers viatgers. I a Wembley hi ha un seient que espera.