Acaba d’encetar-se el debat sobre si convé que l’alumnat assisteixi a l’escola uniformat o no. És la tant usada tàctica de fer créixer la discussió entre l’opinió pública per així poder veure com reacciona la ciutadania i actuar d’una manera o d’una altra. Jo també complauré les intencions d’Irene Rigau en aquest aspecte i en parlaré en primera persona, com a víctima uniformada durant llargs anys de la meva vida. Una vida uniforme.
La idea d’instaurar l’uniforme com a vestimenta oficial de les escoles catalanes demostra l’estat en què es troba l’educació. Un estat que em nego a qualificar amb notes acadèmiques per no desgastar més el símil fàcil, i per tant optaré per comparar-ho amb l’àmbit de la navegació, per exemple. Enfonsats. Força enfonsats ens trobem. O amb l’àmbit bèl•lic. Derrotats. Derrotats i atrinxerats en la inoperància.
La desesperació ha portat al Govern a intentar redissenyar el més mínim detall educatiu per poder sortir endavant. I no és cap tonteria fixar-nos també en la vestimenta per investigar si per aquesta banda podem esgarrapar unes dècimes més de concentració i rendiment escolar. La situació actual ens obliga a llimar aspectes potser innecessaris o sorprenents, però que sumen dins el projecte de remodelació educativa i en cap cas suposaran un fre a aquest procés. Proposar l’uniforme és una solució d’emergència nacional, un remei que no caldria si el món de l’ensenyament fos respectat i admirat pels alumnes. Però no és així. I segurament amb la vestimenta comuna tampoc ho serà, però ho semblarà. I tal com anem, una simple aparença ja és una alenada d’aire fresc imprescindible per creure’ns la docència.
El fet d’anar informat no trastoca els teus plans de futur, només simplifica el teu dia a dia en el sector de la moda. I, per descomptat, suposa un gran pas de cara a aquesta igualtat tan anhelada per diversos sectors tediosos que veuran el seu somni fet realitat en veure com les marques capitalistes no rivalitzen dins de l’aula. És un avantatge per tots. I una trista esperança per un col•lectiu docent que està a punt de llençar la tovallola, el guix i la pissarra.
No és per fer-me el longuis, però com moltes coses l'uniforme és un símbol. Si la introducció de l'uniforme pot revertir mentalment les indisciplines i la manca de respecte a l'autoritat actualment existent (en tots els nivells i a tots els àmbits socials), benvingut sigui! No descartem les propostes sense abans pensar com carai ha pogut sorgir una idea així, i no precisament per romanços de la consellera.
ResponElimina