Prohibir fumar al Camp Nou seria una imposició que rebassaria lleugerament el límit paternalista de l’autoritat, i potser per aquesta raó la Junta Directiva del Futbol Club Barcelona ha optat per suavitzar el procés amb unes simples recomanacions. Des de fa pocs dies han començat a aparèixer anuncis on tan sols es recomana als seguidors que no es fumi, sense més voluntat que la de suggerir amistosament l’abandonament de l’hàbit fumador. De moment.
Escriu això una persona fortament contrària al tabac i a tot el que s’hi relaciona, algú que ha deixat d’entrar a bars perquè s’hi fuma, algú a favor de la recent llei que elimina qualsevol espai de fum en recintes tancats. Ara bé, el fet de no tolerar les molèsties provocades per l’hàbit del tabac no ens ha de fer allunyar de l’objectivitat i coherència amb les que cal analitzar casos com el del Camp Nou.
L’estadi és un espai obert, a l’aire lliure, amb corrents que sovint et glacen el cos i paraigües que dificulten la visió en dies de pluja. En cap moment, quan parlem de la grada, et trobes en una situació de tancament o impossibilitat de resistir un procés respiratori normal. I la molèstia que pugui causar un fumador puntual és mínima, poc perceptible i tolerable.
Cal recordar que quan parlem del Camp Nou ens estem referint també a una relació poc o molt estreta entre socis, un vincle entre veïns culers, una coneixença sobre què opina l’avi de davant i qui critica sistemàticament l’exaltat de darrere. És, doncs, un àmbit on es poden solucionar els petits conflictes amb tranquil•litat i sense lleis impositives. No es crea, per tant, la mateixa sensació d’impotència que es té en un recinte on s’entra per primera vegada, rodejat d’un ambient desconegut on no pots obrir vies de negociació amistosa.
Per això l’exemple del Camp Nou no és útil per estendre també els efectes de la llei antitabac. Ni l’efecte del fum és tant notable en un estadi, ni la via impositiva es fa necessària per resoldre casos puntuals com els que s’hi viuen. Convindria que la campanya no anés més enllà i es dediqués únicament a recomanar. Amb això n’hi ha prou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada