La dignitat és un monstre gairebé imbatible per una societat poc avesada als reptes. És una bèstia amb múltiples caps, tants com calgui, i acabar amb ells és una tasca dura i complicada. Tant bon punt se n’arrenca un, n’apareixen d’altres que el substitueixen. És un joc inacabable, però al qual els catalans hi estem plenament avesats des de fa segles. Un obligat “divertimento” nacional.
La consulta d’aquest 10 d’abril a Barcelona, juntament amb totes les que s’han anat celebrant durant aquest darrer any i mig, ha estat una esquinçada de caps general. Una gloriós toc de gràcia a aquest dement anomenat dignitat que mai acabem de vèncer, però que amb el procés de la consulta hem abatut per unes hores. És obvi que el monstre ressuscitarà amb més energia que mai, però l’estocada del 10 d’abril serà recordada.
Algú, des d’una visió contrària al sentiment catalanista, podria considerar que no hi ha motius lògics per considerar la consulta com un èxit. Però n’hi ha, més enllà dels resultats. Tot aquesta iniciativa és una victòria per tractar-se de l’única via possible de consulta a la població sobre aquesta temàtica. És una victòria per haver estat la pròpia gent qui ha empès a la societat a pronunciar-se. És una grandiosa victòria per haver aconseguit mobilitzar a més d’un vint per cent de l’heterogeni col•lectiu barceloní sense més recursos que els que han proporcionat particulars desinteressadament. És una immensa victòria per assolir tots aquests riscs malgrat no disposar de caràcter oficial i sense cap validesa vinculant. És un triomf definitiu per mostrar com el poble pot sacsejar la classe política, i com la classe política es fa petita davant un esdeveniment com aquest.
El 10 d’abril els polítics destorbaven. Han provat d’unir-se a una festa ciutadana a la qual han estat convidats per última vegada. Se’ls ha donat així la darrera oportunitat de rebentar globus per entendre la voluntat participativa de la població; se’ls ha invitat com a ultimàtum a tirar confetti per comprendre d’una vegada el sentiment d’una part del país. El que hem assolit entre tots no té preu. És una victòria infinita. I cap polític ens representarà millor que nosaltres mateixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada