Retallades. Retalls massius que haurien d’haver començat fa mesos, tant bon punt es feia evident que la crisi conviuria amb insistència a casa nostra. Malauradament, les eleccions del passat novembre foren una temptació partidista massa gran que ocasionà la total despreocupació de l’anterior Govern vers els números vermells, rojos, inflamats que marcaven l’economia catalana. Van optar per assegurar una mínima bona valoració social, que al final no els serví per a res mes que cavar la seva pròpia tomba.
Aquesta és una actitud que amb el temps democràtic ha anat ubicant-se dins el paràmetre de la normalitat. A ningú sorprèn que un Govern fixi els seus objectius en unes eleccions que potser trigaran mesos a celebrar-se. Mentre no arribi el dia continuaran governant, però totes les accions aniran encaminades a una nova victòria electoral, passant per alt qualsevol necessitat real que reclami l’economia, l’agricultura o la cultura. No interessa actuar per millorar la situació social, interessa actuar per vèncer en uns comicis que els permetin continuar al poder. No hi ha cap mes finalitat: l’urna.
Clemenceau, polític i periodista francès de principis de segle XX, defensava que governar en un Estat democràtic seria molt mes fàcil si no s’haguessin de guanyar eleccions constantment. La contundent afirmació mostra una paradoxa, ja que sense lliure sufragi sembla impossible qualificar de democràtic un Estat, però exemplifica també una gran realitat. L’horitzó electoral trenca països, esmicola les ambicions col·lectives i frena el normal desenvolupament que precisa un Estat. I actualment no hi ha solució viable a aquesta tendència.
La decisió de Mas d’iniciar el seu mandat amb un marcat sentit auster i amb destacades retallades en tots els àmbits es significativa, sobretot al tractar-se de mesures totalment impopulars. Aquest ha de ser el camí, preocupant-se poc per unes eleccions i atacant els problemes reals de la ciutadania. Tot i aixi, la legislatura tot just acaba de començar. S’actuarà igual a principis de 2014, quan s'acostin les temibles urnes, o haurem de donar la raó a Clemenceau?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada