Retallades. Paraula que exaspera a la població i provoca brots d’ira incontrolables. Comporta un principi d’incomprensió que radicalitza les postures partidistes i allunya a les persones de l’objectivitat requerida. Situació complicada de gestionar, accions sense suport mediàtic. Un drama.
Si mirem enrere, tothom ha estirat més el braç que la màniga durant les èpoques d’esplendor econòmica, i els governs i poders econòmics han estat els primers en incentivar aquesta política d’excessiva alegria a l’hora de prendre segons quines decisions. Ara, amb pressa, ens veiem obligats a intentar redreçar el país, i la solució passa per reduir l’Estat de Benestar.
A primer cop d’ull, pot semblar un atemptat contra el progrés, però aquesta seria una conclusió massa precipitada. Té cap sentit que un Govern vulgui desmantellar un sistema que ell mateix ha creat? Segurament no. Potser s’ha de considerar la política de retallades en sectors delicats com a ultima possibilitat per tal de subsistir. Un darrer intent desesperat d’aguantar precisament aquest Estat de Benestar que trontolla per culpa de tants excessos que n’han malmès l’estructura. Una alternativa final a cara o creu.
Si això és així, com sembla que és, és precipitat criticar aferrissadament les reduccions. És precipitat i és massa fàcil. Arremetre contra tot allò que ens afecta en primera persona correspon a obeir a l’impuls més primari, el de plorar pel que considerem una injustícia cap a nosaltres. Nosaltres. Jo. Nomes jo.
I el bé comú desapareix. S’evapora en una societat en la que els individus tan sols pensen en ells mateixos com a únic esser planetari. No admeten que res els perjudiqui, ni en el cas que aquestes accions vagin derivades cap a un interès comú de millora del benestar global. Es aquesta escandalosa manca de sentit de be comu la que esta duent a la gent al carrer. Es queixen contra quelcom que és inevitable per assegurar-los un futur millor. Però precisament aquest futur passa per un present, que no estan disposats a perdre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada