139) Els Clàssics, la vida

Els Clàssics desestabilitzen l’actualitat i la condueixen per on ells volen. Només es parla de quatre partits de futbol, apareix un únic tema de discussió, i si sorgeix una mínima possibilitat de conversa alternativa acabarà derivant altra vegada cap a l’esdeveniment futbolístic. Ho notem aquests dies, submergits en uns noranta minuts eterns que mai acaben. Gràcies a Déu.

Ningú recorda Japó, les retallades o, sense anar més lluny, l’aniversari del seu fill. Ens passen per alt fets evidents i concretem la nostra apretada agenda a les necessitats que el nerviosisme ens reclama. Però és nociva aquesta actitud? Hem de criticar l’històric “pa i circ”? En una època on ni tan sols podem assegurar el pa, és útil atacar el circ? És una de les poques alegries que encara ens permet el destí. Un bàlsam de felicitat enmig d’un panorama trist, trist. Una alenada d’aire fresc que ens fa somiar, i somiar ja és un gran pas endavant actualment. Pallassos, malabaristes, acròbates, feres i trapezistes. Un circ gloriós, qualitativament insuperable, amb els millors protagonistes i les millors previsions. I una carpa alta, imponent, que sembla no acabar mai, il•luminada per mitjans de comunicació que hi projecten llum nit i dia i no deixen que decaigui mai el ritme trepidant.

No cal esquinçar il•lusions. Siguem feliços. Gaudim de l’espectacle i oblidem retrets absurds. Pa i circ? No. Només circ, però és esplèndid. Possiblement vivim en una bombolla i el joc ens distreu de la crua realitat i l’aparca en un racó que no mereix, però aquesta bombolla és insuperable, amb unes propietats químiques que et conviden a quedar-t’hi durant molts dies. I sabem que estem sent enganyats per una pilota i un seguiment mediàtic. I sabem també que ens juguem les il•lusions a cara o creu. I som conscients que un cop acabi tot, tornarem a plantejar-nos la política econòmica, política i social. Perquè ja no viurem del passat i tindrem pressa per arreglar el futur.

Estem atrapats pel futbol. Atrapats per la pilota. I què.