140) Carta de comiat a Mourinho

No t’entenen. Ningú t’entén. I et preguntes per què. El per què de tants misteris que el poble es nega a veure. I lluites per saber-ho tot. Tot. Què és el que has fet malament per atraure tanta maldat externa. Què és el que ha provocat tota aquesta tempesta de dificultats que et travessen la vida. És complicat, Jose. No t’hi encaparris gaire, és complicat.

Quan el món se’t gira en contra sempre sorgeix un primer intent de contraatac. Ho has provat. Has procurat reivindicar diàriament l’engany repulsiu al que estem sotmesos els amants de la Lliga. Ajudes arbitrals cap al campió, ho saps bé. Ho has pregonat als quatre vents, però tothom t’ha ignorat. La gent és envejosa de mena, i mai acceptarà la veritat que ha descobert algú altre. Tu l’has descobert, i ja en veus les conseqüències: repudiat i incomprès. És la merda de món en el que vivim, amic. Vuelva usted otro día i tot aquest ambient podrit.

Entenc la soledat en la que has viscut fins ara, amb l’únic consol d’una família que t’ha donat suport incondicional. Però pensa que te l’ha donat perquè te’l mereixes, Jose. Són dels pocs que han comprès la magnitud de la tragèdia, i estaran amb tu fins on calgui. Deixa de preguntar-te el per què de tot plegat i mira el futur amb optimisme. És el millor que pots fer. Encara tens estima al teu costat.

Aquests homes t’hi ajudaran. Són bona gent. Van de blanc, ho veus? Són dels nostres. En un principi et podran semblar dictatorials, sense gaires escrúpols a l’hora de tractar-te, amb un to d’incredulitat riota en cada afirmació que facis. Però, creu-me, són de fiar. Veuràs que pel teu voltant hi haurà gent com tu, que ha quedat allà tancada per la incomprensió de la societat, així que serà una bona oportunitat per conèixer noves experiències i altres humans amb bon cor que t’entenguin.

I no facis cas dels comentaris burletes que vinguin de fora. A molts els agradaria comptar amb una vida regalada com la que t’espera aquí dins. Ells a fora continuaran vivint amb una bena als ulls, sent enganyats sistemàticament sense ni tan sols adonar-se’n. Tu a dins seràs feliç, sabent que la veritat et pertany, que l’has procurat escampar pel planeta.

Has fet una bona feina. No ho dubtis mai això. Has complert, Jose. Has complert.
Sort.